GRAVATS

La col·lecció de gravats de la Biblioteca de Montserrat està formada per 18.700 exemplars entre gravats, litografies i serigrafies, que comprenen temàtiques bíbliques, retrats, santorals, història, mitologia, al·legories, heràldica, costums o topografia. Aquesta col·lecció va prendre importància a partir de l’any 1914, quan l’abat Marcet en les seves visites a Roma va començar a adquirir quadres per tal d’ennoblir els ambients del monestir i fomentar la cultura artística dels monjos. Aquests quadres anaven acompanyats d’estampes que, amb l’assessorament del P. Bonaventura Ubach, que en aquella època vivia a Roma, procuraven que fossin de temàtica bíblica. També pel seu compte el P. Ubach adquirí gravats de l’Antic i el Nou Testament, que actualment conformen un lot important dins la col·lecció. 

Gravats Biblioteca de Montserrat 1

Aquest fons es va anar incrementant amb les estampes que acompanyaven els llibres que comprava el pare Antoni Tobella. Eren munts enormes que van fer sorgir la necessitat de catalogar i ordenar aquest fons que fins aleshores es guardava en bosses, carpetes i piles. L’encarregat de realitzar aquesta tasca fou el P. Gusi, home culte i amb sensibilitat d’artista, que dissenyà els armaris amb calaixos de tres mides per guardar-hi les estampes planes. Les estampes es van organitzar per temes i mides i es van catalogar per autors i per matèries.

Gravats Biblioteca de Montserrat

Els gravats també arribaren amb algunes donacions de llibres i especialment l’any 1965 amb el llegat del senyor Just Cabot, antic llibreter de París, que va aportar la sèrie de Piranesi i de Goya. Altres llegats importants van ser el de Xavier Busquets, que aportà la sèrie xilogràfica de la Passió de N.S. Jesucrist de Lucas Cranach i els linogravats en colors de Picasso, editats per Gustau Gili. També formen part de la col·lecció obres de gravadors com Mantegna, Dürer, Rembrandt, Callot i d’altres més propers com Pere Pasqual Moles, Fortuny, Picasso o Dalí; una quinzena d’estampes xilogràfiques japoneses; gravats de burí sobre els anacoretes i ermitans de la Tebaida o el catàleg de les xilografies populars dels Guasp de Mallorca. 

Gravats Orientals 2 Biblioteca de Montserrat
Cal una menció especial a la col·lecció d’estampes de tema montserratí. La devoció a la mare de Déu de Montserrat es despertà cap al segle XV gràcies a la impremta que aleshores començava i que editava publicacions per a les diferents Confraries de Montserrat que s’anaven estenent per Europa, com per exemple les estampes xilogràfiques de la Confraria de la Cambra Angelical de la Gloriosa Verge Maria de Montserrat (Barcelona) entre 1507 i 1510. També s’hi va afegir la calcografia amb les gran estampes com la de l’italià Antonio Lafreri (Roma, 1572). Des d’aleshores, la iconografia de Montserrat es va anar estenent amb gran varietat d’expressions: la imatge de la Mare de Déu i l’infant amb la muntanya com a fons on s’indiquen les ermites, l’església i el monestir és la més comuna a partir de la qual s’han desenvolupat diferents estils i continguts.

També cal destacar el canvi en la representació de la muntanya abans i després de la destrucció, com la sèrie de Laborde de 1806, molt realista i la de Langlois de 1830, més romàntica. Dins de la col·lecció montserratina també hi ha representacions de miracles i llegendes, com la de Fra Garí. 

Actualment la col·lecció de gravats montserratins està formada  per unes 450 estampes.
Gravats Mare de Deu Biblioteca de Montserrat