Els incunables actuals tenen altres orígens i en una bona part són fruit de donacions o d’adquisicions realitzades durant els decennis de 1920-1930. Per exemple, de la biblioteca del comte d’Aiamans ens n’han arribat ben bé una trentena. El 1930 foren adquirits a Burgo de Osma diversos manuscrits i incunables, identificables no solament pels exlibris manuscrits i altres notes, sinó també, en la majoria dels casos, per les enquadernacions.

Seguint el catàleg del P. Olivar, podem assenyalar alguns incunables que per la seva extraordinària raresa o bellesa mereixen una atenció especial, com per exemple l‘Antidotarium d’Arnau de Vilanova, l’exemplar de l’edició parisenca de vers l’any 1499 del Panegyricum carmen in Robertum Severinatem, de Baptista de Màntua; els Elegantiorum epitoma in sex libros Lauretii Vallae d’Aurelius Bienatus; la Diaeta salutis del Pseudo-Bonaventura; García Gómez, Carro de dos vidas; Georgius Bruxellensis, Expositio super summulis Petri Hispani; l’Epístola del Rabí Samuel; l’exemplar de les Taxae Cancellariae Apostolicae, impreses per Stephan Plannck i l’altre de les Taxae Poenitentiariae Apostolicae, imprès per Eucharius; Torquemada, Tractatus de aqua benedicta; Nicolaus de Tudeschis, Super primo libro Decretalium, primera i segona part, de l’edició veneciana de l’any 1482; la Translatio miraculosa ecclesiae beatae Mariae Virginis de Loreto. Cal destacar també l’edició dels Libri chronicarum d’Hartmannus Schedel  de l’any 1493 impresa a Nuremberg, els exemplars de les edicions de les diferents parts del Doctrinale d’Alexandre de Villa Dei rars tractant-se de llibres destinats a l’ús de les escoles i ràpidament destrossats pel maneig continuat dels joves estudiants.